Dissabte, 23 De Setembre De 2017
Carretera de Lleida, El Pla de Sant Tirs, Ribera d'Urgellet - 25796 Telèfon: 973 387045 Fax: 973 387045
alcaldia@riberaurgellet.cat

Història

Presentació del Muncipi

Foto

El terme muncipal de Ribera d'Urgellet, situat al bell mig de la comarca, s'estén a banda i banda del riu Segre, des del riu de Pallerols, a ponent, fins al Montsec de Tost, al sud-est. Al nord, arriba fins a llindar amb el terme de la Seu d'Urgell i al sud acaba a la part baixa del riu de Lavansa. A més dels rius ja citats, drenen el municipi el riu de Tost i el tram final del de Castellbò, a més de diversos torrents. També hi passen els recs dels Quatre Pobles i de l'Olla i Segalers. Travessen el terme les carreteres generals C-14 i N-260, a tocar de les quals hi trobem els nuclis més poblats del terme (el Pla de Sant Tirs, Arfa, Adrall i la Parròquia d'Hortó. A Castellar de Tost i Montan s'hi arriba per carreteres locals asfaltades.

Situació i presentació (extret de l'Encilopèdia Catalana)

Foto

El municipi del Pla de Sant Tirs te una extensió de 104,90 km . L'antic municipi del Pla de Sant Tirs tenia una extensió de 10,01 km2, però 1'any 1968 li foren annexats els termes veïns de Tost, Arfa i la Parròquia d'Hortó. A partir d'aquest moment hom donà el nom oficial de Ribera d'Urgellet. El terme tradicional del Pla de Sant Tirs, força petit, era delimitat a l'W i al NW pel Segre, antiga divisòria amb Noves de Segre i la Parròquia d'Hortó. A migdia i a llevant envoltava el terme 1'antic municipi de Tost, i al NE confrontava amb Arfa. El terme tradicional de Tost, de 51,14 km2, era al SW de la Seu d'Urgell, al bell mig de la comarca. S'estenia a 1'esquen-a del Segre i comprenia tota la vall de Tost. El terme tradicional del municipi d'Arfa, de 18,94 km2, era situat aigua avall de la Seu d'Urgell, a 1'esquerra del Segre. El riu feia de divisòria a tramuntana i a ponent amb els municipis propers de la Seu d'Urgell, Castellciutat, Aravell i la Parròquia d'Hortó. El terme tradicional de la Parròquia d'Hortó, de 24,81 km2, era situat a la dreta del Segre, aigua avall de la Seu d'Urgell, poc abans que hi conflueixi el riu de Pallerols, que en part fa de límit occidental del terme amb Noves de Segre i amb 1'enclavament de Castellins. Així, el terme de la Parròquia d'Hortó s'estenia entre dos rius, el de Pallerols i el Segre, riu aquest que separa el terme del Pla de Sant Tirs i d'Arfa. Això no obstant, una petita llenca a 1'esquerra del Segre i encaixada entre aquests dos municipis pertanyia al de la Parròquia d'Hortó. Els actuals límits municipals del Pla de Sant Tirs son, al N, amb Montferrer i Castellbò, al NE amb la Seu d'Urgell, a llevant amb Alàs i Cerc i Lavansa i Fórnols, al S i SW amb Fígols i Alinyà i a l'W amb Noves de Segre i per un boci amb 1'enclavament de Castellins. El límit físic del terme des de 1'Hostal Nou, vèrtex SW del municipi, al congost de Tresponts, remunta aigua amunt el Segre, fins poc abans del desguàs del barranc de Culinoves, per 1'esquerra. El termenal en direcció a ponent passa per 1'Obaga Estremera i en arribar al riu de Pallerols remunta el curs i assoleix els contraforts de les Agudes, per davallar en direcció al Segre entre el barranc de Talesa i la llau de Matzeres. Passa per 1'aiguabarreig del riu de Castellbò amb el riu d'Aravell, encercla part de les instal•lacions de 1'aeroport de la Seu d'Urgell (que és entre els terres del Pla de Sant Tirs i Montferrer i Castellbò) i arriba per la dreta al Segre, davant del nucli d'Arfa. Novament el Segre en aquest sector forma el límit natural del municipi fins al desguås del riu de Casanoves, i el termenal remunta el turó de Porredon (l 123 m), passa a ponent del pui de la Bastida (l 309 m), travessa la capçalera del riu de Casanoves, passa a llevant del tossal de la Canaleta (l 364 m) i arriba a la roca de la Dona. El termenal envolta la vall drenada pel riu de Tost, que es forma als vessants del Montsec de Tost, i àdhuc Cadí de Tost. Aquesta serra, prolongació ponentina de la de Cadí, és un dels contraforts muntanyencs de la comarca de 1'Alt Urgell, entre les valls de Lavansa de Tost, i culmina al puig de Serreines (l 687 m). El curs baix del riu de Lavansa forma el límit meridional del terme i desguassa al Segre en ple congost de Tresponts, al lloc de 1'Hostal Nou. El Segre és 1'eix hidrogràfic del municipi i hi desguassen per la dreta i per 1'esquerra tots els cursos d'aigua que solquen el terme. Be que el nombre de barrancs i torrents és important, cal destacar sobretot dos cursos que vessen al Segre per 1'esquerra i que formen dues valls importants: el riu de Lavansa i el riu de Tost. El curs baix del riu de Lavansa és dins el terme i penetra després de travessar 1'estret de Lavansa; el municipi rep per la dreta les aigües del torrent de Ruixol, poc abans de la desembocadura. El riu de Tost desguassa al Segre després del nucli dels Hostalets de Tost, i a la capçalera és format pel torrent de Fontelles, el del Sola i el Riu Roig de Sauvanyà. Aigua avall del nucli de Tora de Tost, el riu de Tost rep per 1'esquerra el torrent de la Manyada, el de la Font-roja i el de Rotes. També per 1'esquerra desguassen al Segre el Torrent Penjat, el barranc de Culinoves, el riu del Pla, el riu d'Arfa, el torrent de la Freita i el riu de Casanoves. Per la dreta hi desguassen el riu d'Aravell, el barranc de Folgueroles i el de 1'Oliva. El terme comprèn, a més del poble del Pla de Sant Tirs, cap del municipi, els pobles de Montan, Adrall, la Parròquia d'Hortó i Torà de Tost, les caseries i llogarets de les Bordes d'Arfa, Castellar, la Freita, els Hostalets de Tost i Sant Pere Codinet, la vila d'Arfa i els despoblats de la Bastida, Gramos, Nabiners, Tost, Sauvanyà, Fontelles i la Coma de Nabiners, a més d'un nombre important de masies esparses arreu. L'eix de comunicació principal és la carretera C-1313, que segueix paral•lela al Segre, per 1'esquerra des dels Hostalets. De la carretera parteix un brancal que arriba fins a la vila d'Arfa. A Adrall hi empalma una carretera local que porta al poble de la Parròquia d'Hortó i que, forca més enllà, després de Rubio, arriba fins a Sort. Just després d'Adrall una altra carretera menor enllaça amb la comarcal i es dirigeix vers la vall de Castellbò. També hi ha diversos camins antics, entre els quals: el de Lavansa a la Seu d'Urgell, que passa per coll d'Arnat al SE i que passa per 1'antic poble de Tost; el camí vell de Tost al Pla de Sant Tirs i el camí de la Mina, que porta a les mines d'Arfa. Al municipi es troben part de les instal•lacions de 1'aeroport de la Seu d'Urgell, avui tancat.

El romànic

Foto

El monument romànic més interessant del terme és l'església de Sant Martí de Tost. El temple el va fundar el cavaller Arnau Mir de Tost i va ser consagrat, l'any 1040, pel bisbe Eribau d'Urgell. Els altres vestigis romànics són Sant Esteve de Sauvanyà, Sant Frutiós de Fontelles, Sant Genís de Tost i les ruïnes de Sant Pere de la Parròquia.

Història (extret de l'Enciclopèdia Catalana)

El poble del Pla de Sant Tirs (252h el 1991) és situat al sector pla del terme, a 702 m d’altitud vora el Segre i prop de la carretera de la Seu d'Urgell, dos brancals de la qual arriben fins al poble. Hi trobem la Placa Major (que s’urbanitzà els anys trenta al lloc de 1'antic cementiri), 1'era de Badia, la placa de Baix, el Carrer Major, el de les Eres, el de la Font, el camí del Rec i el carrer de Sant Sebastià, que duu a aquesta capella, dins el poble. Hi ha un raval dit la Ferreria. L'església parroquial és dedicada a Sant Tirs, màrtir hispànic del segle III. L'edifici actual és fruit de la renovació que s'hi féu el 1855. El campanar de 1'església és una torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis; hom ha dit que potser podia haver estat una antiga torre de guaita. Segons un antic costum mantingut fins a l’actualitat, els prelats d'Urgell son rebuts en aquest indret pels representants del capítol i autoritat en prendre possessió de la diòcesi. Hom fa festa major el primer diumenge de setembre, i el 28 de gener se celebra la festa vila. Al poble hi ha una societat de caçadors, una pista polisportiva i un circuit de kàrting. La parròquia d'ipso Piano és esmentada en 1'acta de consagració de la catedral d'Urgell. El 986 el comte Sunyer de Pallars, amb el seu fill Ramon, dona a Santa Maria de la Seu la vila de Sant Tirs, dins el terme del castell de Sas. El lloc tingué així domini de la mitra d'Urgell, a la qual pretengué fins a la fi de 1'antic règim. Amb motiu de 1'enemistat entre Roger Bernat I de Foix, vescomte de Castellbò, i el bisbe d'Urgell, Ponç de Vilamur, les tropes d'aquell destruïren el 1239 el castell del Pla de Sant Tirs

Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web